Les escales gairebé sempre són boniques, especialment aquelles que llueixen la seva estructura. Aqui us n'ensenyo una d'un projecte on vaig treballar amb la Teresa i IM tècnics. Per a sustentar l'estructura de l'escala es va construïr aquesta paret de maó massis, molt més sòlida que la de totxana, i ja que hi era... perquè no deixar-la vista? Recordo el paleta explicant-nos una i altra vegada que calia enguixar-la, que no era "una paret bonica", que l'havia fet amb maons de construcció sense pensar que quedaria vista...
Li vam demanar que la netegés una mica i vam dissimular la marca del fotjat amb una franja de ciment lliscat. Precisament perque no era perfecta resultava tant expresiva, i contrastant amb la paret enguixada era el marc ideal per a una escala que també lluïa diferents materials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada