diumenge, 9 de febrer de 2014

Calia... deixar el que ja hi era.

Les escales gairebé sempre són boniques, especialment aquelles que llueixen la seva estructura. Aqui us n'ensenyo una d'un projecte on vaig treballar amb la Teresa i IM tècnics. Per a sustentar l'estructura de l'escala es va construïr aquesta paret de maó massis, molt més sòlida que la de totxana, i ja que hi era... perquè no deixar-la vista? Recordo el paleta explicant-nos una i altra vegada que calia enguixar-la, que no era "una paret bonica", que l'havia fet amb maons de construcció sense pensar que quedaria vista...
Li vam demanar que la netegés una mica i vam dissimular la marca del fotjat amb una franja de ciment lliscat. Precisament perque no era perfecta resultava tant expresiva, i contrastant amb la paret enguixada era el marc ideal per a una escala que també lluïa diferents materials.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada