divendres, 31 de gener del 2014

"cal?"

El títol del blog no és casual: m'encanta el verb "caldre". Sempre que faig una lista de coses a fer o a comprar, sempre l'encapçalo amb aquest verb. Cal: planxar, comprar fruita, trucar a...
I em sembla que és el millor verb a conjugar quan cal fer canvis. Què cal? Les decisions que prenem han d'estar orientades a resoldre les coses que calen. Ai... que no sé si m'explico...

Proveu-ho: Si heu de fer reformes, feu-vos una llista de les coses que us cal resoldre (i que han motivat que us plantegeu fer canvis). Bona part de l'interés de fer aquesta llista és detectar les coses que NO CAL canviar perqué ja funcionen!

Fa alguns anys, treballant amb la Teresa, ens van demanar un projecte de distribució perquè els nous propietaris d'una casa entre mitjeres volien una gran sala d'estar... que no hi era.
Així era:

Els nous propietaris eren valents i estaven disposats a una gran reforma, fins i tot a posar la cuina a l'altra punta de la casa. L'objectiu era trobar la distribució adequada!
Com que canviar una cuina de lloc val molts diners (pel tema de les instal·lacions), i de fet era una cuina ben ubicada i amb les dimensions adequades, amb la Teresa vam explorar diverses possibilitats. Al final NO VA CALDRE fer canvis tant radicals i cars. Només calia modificar el recorregut de l'escala que portava al primer pis!

Que evident resulta quan ja ho veus fet!






dijous, 30 de gener del 2014

Calia mantenir l'encant

El pis estava molt ben conservat. La distribució ja funcionava, però la cuina i el bany necessitàven una revisió. La reforma es va pensar amb "carinyo", respectant amb especial cura alguns elements preexistents, com totes les portes i vidrieres.
A la cuina, molt estreta, es va optar per la funcionalitat. Al bany vam aprofitar una pica de marbre que abans estava a la cuina, i vam transformar en corredissa l'encantadora porta preexistent. Una dutxa de pavés organitza l'espai intern del bany.
A la sala d'estar es va poder recuperar el sostre de voltes, i al rebedor va quedar el paviment hidràulic preexistent. El color mesurat i la personalitat dels que hi viuen han fet la resta.









diumenge, 26 de gener del 2014

Calia transformar un garatge en una vivenda.

Aquest és un projecte amb la Teresa Roca. Ens ho va encarregar un promotor que havia comprat un garatge i el volia tranformar en un loft. L'ajuntament no va posar traves al canvi d'ús i ell ens va deixar molta llibertat. El resultat va sa ser aquest. Un cop finalitzada i legalitzada la obra el loft es va vendre en pocs dies.
Vam deixar un únic espai obert, però es podia dividir a convenència amb unes enormes portes corredisses.
Els pilar de maó i les voltes del sostre no estàven previstes al projecte inicial. Van ser una sorpresa durant les obres: al treure el sostre de guix van aparèixer les voltes, i picant el guix dels pilars i la jàssera es van veure els maons. Els paletes van llogar una pistola de sorra per poder treure tot el guix a una velocitat raonable, i l'esforç va valer la pena!











divendres, 24 de gener del 2014

La Fonda... de bell nou.

Curiosament es tractava de reprendre el passat. Després de 19 anys de pausa, en Pep tornava a fer-se càrrec de La Fonda. Calia una neteja general i mimar l'espai, pensant-lo tal i com potser seria si en Pep no n'hagués marxat mai...
L'espai i la distribució ja hi eren i funcionaven bé, però en Pep volia reservar un espai per a una mica de botiga. Bàsicament va caldre un canvi de llum, de color i alguns detalls. El càracter el van posar en Pep, la Roser i l'Assumpta. Els objectes que li donen el caliu són d'ells, i cadascun té la seva història.
Abans d'entrar trobareu la pissarra on escriuen cada dia alguna idea interessant, i un cop a dins... hi trobareu la Fonda i els fondaires. Us convido a conèixer-la!

http://www.lafondadelcasal.cat/









dilluns, 20 de gener del 2014

Cuina nova!

Calia renovar del tot la cuina. La preexistent tenia més de 20 anys i tot i que l'espai era prou gran, no hi havia on seure amb comoditat. I havia de ser una cuina per a estar-s'hi... per cuinar-hi, esmorzar, fer l'aperitiu, mirar la tele, comentar el dia a dia... i que tingués espai per a desar-hi tot l'equipament.
Senzilla, alegre i efectiva. El verd  i el gris grafit són els protagonistes... d'un espai dominat pel blanc.





dissabte, 18 de gener del 2014

Etapa SimbioSi: Treballant amb la Teresa.

Del 2001 al 2007, vaig desenvolupar la meva activitat professional amb la Teresa Roca (una gran interiorista a qui estimo moltíssim). Juntes vam fundar SimbioSi, el despatx d'interiorisme on vaig créixer i on vaig aprendre. Podeu veure les feines que vam fer a www.simbiosi.cat. Aquí també en penjaré algunes, per a poder comentar-les.
Tot i que la crisi ens forcés a continuar treballant per separat, ella és el meu principal referent.


divendres, 17 de gener del 2014

Disseny en majúscules.

Sense buscar-les he ensopegat amb aquestes fotos de l'estany de Santa Fe del Montseny. És un entorn pel que tinc certa fal·lera. Crec que la màgia del lloc ve donada en bona part per la llum i el color (que de fet són la mateixa cosa...). Les fotos són un lleu eco de la realitat...
Lliçó magistral de color.







dimarts, 14 de gener del 2014

Calia refer els banys.

Tenien dos banys d'origen, mal iluminats, i amb unes instal·lacions que calia sanejar (o sigui: fer noves de dalt a baix). A més tenien banyeres que mai s'utilitzaven com a tals. Havia arribat el moment de fer obres!

Així va quedar un dels banys: Blanc brillant i pedra mat. Nitidesa. I el mirall muntat directament damunt la mampara de la dutxa!




Aquest és el segon bany: Calma. Mirall rodó amb un llum dinàmic.